|
Per la cultura específica, la història, les llengües i el sentiment de
pertinença que tenen, els bretons i les bretones constitueixen un poble.
Tot poble té dret a existir com a tal. Estem, doncs, a favor de la
independència de Bretanya per poder, nosaltres mateixos, fer-nos càrrec
del nostre futur, per desenvolupar les nostres llengües i la nostra
cultura i per reparar les destrosses que el colonialisme francès ha
imposat: l'aculturació, la pèrdua de les nostres llengües, la dependència
total de l'estat... Volem ser els i les protagonistes de la nostra
història.
França, tal i com se'ns presenta, no existeix. La concepció nacional
d'aquesta França oculta la nostra identitat malgrat els principis sobre
els quals, suposadament, s'ha fundat. Es tracta d'un projecte polític
d'uniformització, d'esclavitud dels pobles i de centralització de les
competències. A Bretanya, com a d'altres llocs, l'estat francès s'ha
comportat sempre com un estat colonialista a diversos nivells.
- Econòmicament (pesca, agricultura, indústries...),
- socialment (ANPE, P.A.R.E...),
- políticament (centralització, poders i preses de decisions a París sense
consultacions locals...),
- militarment (JAPD, repartició calculada de les forces d'ocupació...),
- així com en la resta d'àmbits (política energètica, educació...).
En aquest sentit, ens sentim solidaris amb els altres pobles en lluita
(social o d'alliberament nacional) i som conscients que una lluita per una
Bretanya llibertària només es pot concebre dins d'una lluita a nivell
mundial. Des d'aquesta perspectiva, el combat bretó constitueix una
espurna que en pot despertar d'altres, sobretot pel que fa a les lluites
d'emancipació, que són una reserva potencial de canvis socials radicals.
Quant a les llengües, el poble bretó, i com a conseqüència de la política
lingüicida i uniformitzadora francesa, parla actualment francès. No estem,
doncs, en contra de la llengua francesa, però el bretó i el galo (la
llengua romànica de Bretanya) han de recuperar el lloc que han perdut en
la societat civil, l'educació, la premsa, etc. Estem a favor d'una
societat plurilingüe on totes les llengües sortides de l'immigració tenen
el seu lloc, sense exclusió.
Ens considerem continuadors del moviment d'emancipació social nascut amb
la Revolució Industrial. Per a nosaltres, l'alliberació nacional no es pot
fer sense una alliberació col.lectiva i individual. Tanmateix, no
prioritzem una lluita per damunt de l'altra.
L'estat, contràriament al que insinua, és una eina que va per força contra
els pobles i els individus.
Fer-se càrrec dels propis assumptes vol dir no deixar que altres (polítics
electes, policia, delegats del govern...) decideixin per nosaltres. Ja
sigui per qüestions socials, econòmiques, de relacions internacionals,
ecològiques..., com pel dia a dia on les lleis són l'instrument repressiu
que impedeix l'individu de decidir què és bo per a ell i que no ho és.
Estem a favor, doncs, d'una manera de fer que parteix de la base:
assemblees de pobles, de municipis, de grups afins, de països, on cada
individu es pot expressar i cada idea és debatuda entre tots i totes per
arribar a un consens i per tenir en compte els interessos de tothom, sense
cap exclusió.
Fins ara, tots els models que ens han estat imposats han fracassat (el
capitalisme, el socialisme de l'est, les democràcies electoralistes...).
Ha arribat l'hora, doncs, d'imaginar i de construir una societat nova
sobre bases humanes i col.lectives, i no especulatives i autoritàries.
Una Bretanya llibertària és clarament anticapitalista, antiautoritària i
antifeixista. Com que la llei de mercat només beneficia uns quants que
exploten la resta de la població i els recursos naturals, estem en contra
de tota forma de patronat i a favor de la reapropiació de les eines de
producció per aquelles persones que intenten posar en marxa l'autogestió i
produir només el que és necessari. Trenquem amb la lògica productivista
que només pensa en el benefici!
La uniformització cultural dels pobles respon a la necessitat
d'estandardització i de control del consum per part dels explotadors.
Aquesta lògica obre la porta a la intolerància.
Per a nosaltres, la independència és sinònim d'obertura cap als altres. De
cap manera pretenem construir fronteres i rebutjar els altres. Bretanya és
diversa i multicultural, i som conscients que és precisament gràcies a
aquesta diversitat cultural que els pobles avancen. Estem en contra de
tota manifestació xovinista. Ser bretó o bretona no significa
necessàriament haver nascut a Bretanya o tenir un cognom bretó. Ser bretó
o bretona pot ser triar de participar en la vida col.lectiva bretona, en
les iniciatives i en les decisions, ser presents a les assemblees.
Coordinació Bretanya Independent i Llibertària
|
